NOVA ADREÇA DE BLOC

JA FA UN TEMPS QUE EL MEU BLOC EL PODEU VEURE A:

http://miquelperez.blogspot.com/



Comentaris tancats a NOVA ADREÇA DE BLOC

CANVI D’ADREÇA

Com a consequència dels problemes amb el servidor de bloc.cat, m'he vist obligat a canviar d'adreça del bloc que ara és la següent:

             miquelperez@blogspot.com

[@more@]



Comentaris tancats a CANVI D’ADREÇA

KOSOVO & CATALUNYA

Em sembla interessant transcriure aquesta Editorial que he rebut de la Plataforma Sobirania i Progrés.  

Editorial: avui Kosovo, demà Catalunya

 

Vladimir Putin, un home no conegut precisament per ser amic dels drets dels pobles i dels individus, recordà l'altre dia a la UE la profunda incoherència subjacent a la seva actuació davant el procés sobiranista endegat a Kosovo: “per què vostès no ajuden també aquella gent de l'Estat espanyol que vol independitzar-se d'ell?”. Fins a tal punt és difícil eludir la qüestió que l'Estat espanyol ja ha anunciat que no reconeixerà la independència de Kosovo. Però, agradi o no, aquesta ja és, des d'aquest cap de setmana, un fet consumat. I, això és important, un fet consumat avalat per la UE. Lentament, les actuacions d'aquest organisme polític s'estan veient forçades a reconèixer el caràcter inexorable dels processos sobiranistes desenvolupats a diverses nacions sense Estat europees. Ho vulguin els seus Estats membres o no, tard o d'hora la UE haurà de començar a tractar casos com els d'Escòcia, el País Basc o Catalunya, amb importants i ascendents moviments sobiranistes que reivindiquen el dret d'autodeterminació i la independència d'aquestes nacions. I serà difícilment justificable que ho faci aplicant un criteri diferent al que ha aplicat al cas de Kosovo, a saber: el reconeixement que el futur d'un territori, sigui quin sigui, ha de ser decidit pels seus ciutadans i ciutadanes tret que hi hagi una raó de pes que justifiqui el contrari.

Avui, Kosovo ha pogut decidir el seu futur en llibertat. Veure Catalunya elevada al mateix estatus, com a poble sobirà, dependrà principalment de la seva ciutadania. De nosaltres. De vosaltres. No tenim una recepta màgica, però el fet és que una bona manera de començar a implicar-se en la lluita per la sobirania pot ser la participació a la recollida de signatures que la nostra plataforma i la PDD duran a terme el proper 9 de març. Només quan ens moguem es dignaran a escoltar-nos.

 [@more@]



Comentaris tancats a KOSOVO & CATALUNYA

DEMOCRÀCIA ???

  

Un altre cop a les portes d’unes eleccions es coarta la possibilitat que les urnes recullin els vots de milers de ciutadans i ciutadanes d’Euskadi. El fet és molt greu i, al meu parer, posa en dubte el nostre sistema democràtic. El PSOE ha volgut demostrar que és igual o més intransigent que el PP. Això els deu donar vots en una Espanya cada cop més intolerant i centralista.

 

La suspensió d’ANV i el PCTV suposa la criminalització del moviment independentista d’Euskadi en general, ja que no fa altra cosa que posar a tothom en el mateix sac, equiparant tota l’esquerra abertzale amb ETA. Això és inadmissible en un sistema democràtic i trenca de soca-rel la creença que de forma pacífica i no violenta es poden defensar totes les idees polítiques.

 

Amb tots els dirigents de Batasuna a la presó i la suspensió d’aquests partits, pas previ a una més que probable il·legalització, el PSOE i el PP estan enviant un clar missatge als partits i moviments de caire independentista d’arreu: independència=terrorisme. Tant se val que a Catalunya no tinguem un moviment armat com ETA, ja buscaran el forat per fer passar la clau. Recordeu com van anar les detencions d’independentistes catalans del 1992, just abans dels Jocs Olímpics?

 

Si no es pot arribar a la independència per mitjans pacífics i democràtics, què volen? Enfortir ETA? Que a Catalunya o a Galícia hi hagi gent que pensi que només hi ha un camí? Sincerament, el tema és molt i molt seriós i aquesta gent estan jugant amb foc.

 

Finalment, si fa quatre dies el PSOE, com abans havia fet el PP, estava parlant i buscant una sortida política amb aquests que ara ha empresonat, hem de pensar que ara només es tracta de “marcar paquet” de cara a les eleccions? Si és això, encara pitjor, perquè els ciutadans ja comencem a estar farts de dirigents d’aquesta mena.

[@more@]

Comentaris tancats a DEMOCRÀCIA ???

INDECENT !!

Nebrera utilitza el castellà al Parlament per primer cop.

La diputada del PPC, Montserrat Nebrera, ha utilitzat el castellà al Parlament de Catalunya, per primera vegada durant tot un discurs. Nebrera ha pujat al faristol al voltant de les 11 del matí d'aquest dijous i s'ha dirigit a la cambra en castellà. Nebrera, que habitualment fa els seus discursos en català, ha decidit utilitzar el castellà durant el seu parlament, amb el qual ha criticat algunes de les subvencions que atorga el Govern i el criteri que s'empra per finançar una o altra cosa.

(Publicat per e- notícies 07-02-2008)

 

Què més farà al PP per intentar treure vots d’allà on sigui??? Francament, arriba un noment que la resposta és fa difícil. Cert que d’aquesta gent  pots esperar qualsevol cosa; però si actuen així és perquè els seus analistes i estrategs pensen que dona resultats positius o…que estan molt desesperats.

 

La utilització sistemàtica de la llengua per agitar l’electorat és una irresponsabilitat política que segur dona un bon resultat electoral a Espanya; però que a Catalunya només sembla tenir l’objectiu de recuperar algun vot que va anar a Ciutadans. Aquesta actitud provocadora, hostil i d’apologia amb el país del PP els hi hauria de passar factura durant molt anys.

 

És per això que seria una obscenitat política un possible pacte PP i CIU després del 9 de març. Imagineu en Rajoy, president del govern i la Nebrera i en Duran Lleida de ministres. Quina foto !!!!

[@more@]

1 comentari

PASTORAL I PASTORETS

   

  • He de començar dient que intento respectar les creences religioses de tothom. Algunes em són indiferents. Altres les considero retrògrades i fanàtiques.  Penso que, d’alguna manera, totes elles coarten la llibertat de pensament; però és cert que també altres activitats de la vida quotidiana es veuen mediatitzades per diferents factors que difuminen aquesta suposada llibertat individual que moltes vegades pensem que tenim.
  • El que resulta intolerable en un estat laic és que la “patronal” de l’església catòlica, que no tots els catòlics, a través de la seva Conferencia Episcopal Española, que ha estat durant tota la legislatura clarament alineada amb les tesis del Partit Popular, tregui ara una Pastoral on em pretengui adoctrinar sobre què em convé i què no em convé votar a les eleccions generals del proper dia 9 de març. Si fos catòlic, aquesta gent m’hauria creat un problema de consciència. Però encara que no sigui el meu cas, (penso com en Perich, que deia que la religió serveix per a resoldre una sèrie de problemes que no tindríem si no existís la religió), estan trasbalsant a molta gent de bona voluntat; i això no sé si és pecat (qui ho sap…), però en qualsevol cas és indigne.
  • Per si no n’hi hagués prou, escoltant els bisbes catalans queda clar que tot està lligat i ben lligat. Matisos i més matisos, però res més… Quina pena. Quina nova oportunitat perduda per demostrar que som una altra cosa, un altre país…
  • D’aquesta Pastoral els mitjans de comunicació, tant d’aquí com d’allà, s’han fet molt ressò del terrorisme, de parlar o no parlar amb els terroristes…; però us transcric literalment un dels apartats de la famosa Pastoral, perquè veieu que també diu altres coses, potser més interessants:
  • “ 9. La Iglesia reconoce, en principio, la legitimidad de las posiciones nacionalistas que, sin recurrir a la violencia, por métodos democráticos, pretendan modificar la configuración política de la unidad de España (n. 73). Al mismo tiempo, enseña que, también en este caso, es necesario tutelar el bien común de una sociedad pluricentenaria y – en palabras de Juan Pablo II a los obispos italianos – “superar decididamente las tendencias corporativas y los peligros del separatismo con una actitud honrada de amor al bien de la propia nación y con comportamientos de solidaridad renovada” por parte de todos. Hay que evitar los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública en favor de pretensiones particularistas o reivindicaciones ideológicas (n. 74).”
  • Vosaltres mateixos podeu treure les conclusions. Com podeu veure, la Pastoral té les coses clares…
  • Tot plegat em sap greu per alguns amics i amigues, bones persones, catòlics practicants que amb aquesta Pastoral veuran que podríem fer uns bons Pastorets, millors fins i tot que els del Polònia de TV3, que tan criticats van ser per la “patronal” catòlica.

 

[@more@]

Comentaris tancats a PASTORAL I PASTORETS

PASTORAL I PASTORETS

   

  • He de començar dient que intento respectar les creences religioses de tothom. Algunes em són indiferents. Altres les considero retrògrades i fanàtiques.  Penso que, d’alguna manera, totes elles coarten la llibertat de pensament; però és cert que també altres activitats de la vida quotidiana es veuen mediatitzades per diferents factors que difuminen aquesta suposada llibertat individual que moltes vegades pensem que tenim.

 

  • El que resulta intolerable en un estat laic és que la “patronal” de l’església catòlica, que no tots els catòlics, a través de la seva Conferencia Episcopal Española, que ha estat durant tota la legislatura clarament alineada amb les tesis del Partit Popular, tregui ara una Pastoral on em pretengui adoctrinar sobre què em convé i què no em convé votar a les eleccions generals del proper dia 9 de març. Si fos catòlic, aquesta gent m’hauria creat un problema de consciència. Però encara que no sigui el meu cas, (penso com en Perich, que deia que la religió serveix per a resoldre una sèrie de problemes que no tindríem si no existís la religió), estan trasbalsant a molta gent de bona voluntat; i això no sé si és pecat (qui ho sap…), però en qualsevol cas és indigne.

 

  • Per si no n’hi hagués prou, escoltant els bisbes catalans queda clar que tot està lligat i ben lligat. Matisos i més matisos, però res més… Quina pena. Quina nova oportunitat perduda per demostrar que som una altra cosa, un altre país…

 

  • D’aquesta Pastoral els mitjans de comunicació, tant d’aquí com d’allà, s’han fet molt ressò del terrorisme, de parlar o no parlar amb els terroristes…; però us transcric literalment un dels apartats de la famosa Pastoral, perquè veieu que també diu altres coses, potser més interessants:

 

  • “ 9. La Iglesia reconoce, en principio, la legitimidad de las posiciones nacionalistas que, sin recurrir a la violencia, por métodos democráticos, pretendan modificar la configuración política de la unidad de España (n. 73). Al mismo tiempo, enseña que, también en este caso, es necesario tutelar el bien común de una sociedad pluricentenaria y – en palabras de Juan Pablo II a los obispos italianos – “superar decididamente las tendencias corporativas y los peligros del separatismo con una actitud honrada de amor al bien de la propia nación y con comportamientos de solidaridad renovada” por parte de todos. Hay que evitar los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública en favor de pretensiones particularistas o reivindicaciones ideológicas (n. 74).”

 

  • Vosaltres mateixos podeu treure les conclusions. Com podeu veure, la Pastoral té les coses clares…

 

  • Tot plegat em sap greu per alguns amics i amigues, bones persones, catòlics practicants que amb aquesta Pastoral veuran que podríem fer uns bons Pastorets, millors fins i tot que els del Polònia de TV3, que tan criticats van ser per la “patronal” catòlica.

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a PASTORAL I PASTORETS

CATALUNYA & KOSOVO

“El socialista Lluís Maria de Puig estrena la presidència del Consell d'Europa aclarint que "a Catalunya la majoria dels ciutadans no reivindiquen la secessió, i tampoc en altres parts d'Espanya" i assegurant que "no hi ha cap lligam entre el que pugui passar a Kosovo i la resta d'Europa"

 Després de ser elegit amb el suport de tots els partits pel plenari de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa, De Puig ha afirmat en roda de premsa que "alguns" a l'Estat espanyol i en els països on hi ha reivindicacions nacionalistes poden pensar que, efectivament, el procés de Kosovo "continuarà en altres països, però no hi ha una relació directa" amb Catalunya, ha defensat. "Sóc català i tinc especial sensibilitat pels problemes de les minories" a Europa, ha proclamat De Puig, que és el membre més veterà del Consell d'Europa.  (Noticia del Diari AVUI. 22.01.2008) 

En un país democràtic, els ciutadans per majoria i de forma pacífica, son els únics que poden decidir sobre el seu futur i si volen o no iniciar un procés de secessió que porti Catalunya a la plena sobirania. L’opinió del Sr. De Puig és respectable; només faltaria; però només es representa a si mateix i no ha de ser més transcendent que la de qualsevol altre ciutadà. Malauradament, aquesta “especial sensibilitat” que diu tenir, sembla que no contribuirà gaire a fer de Catalunya un país més lliure i sobirà.

[@more@]

Comentaris tancats a CATALUNYA & KOSOVO

CALELLA : SÍMBOLS, IDENTITAT I RECTIFICACIONS

 Durant aquests darrers mesos Calella ha viscut envoltada d’una polèmica sobre les banderes que han d’onejar als balcons de l’edifici de l’Ajuntament. De forma legítima, el grup municipal de CIU a l’Ajuntament de Calella ha intentat magnificar el tema i treure’n rendibilitat, intentant obrir una escletxa entre els dos partits que formen l’equip de govern.  Tot va començar amb la decisió de l’alcalde Josep M. Juhé, amb la complicitat dels regidors d’ERC, de treure la bandera catalana, que era l’única que durant els últims anys havia presidit el balcó de l’Ajuntament. Deixant de banda conseqüències legals, penso que va ser una decisió política desencertada, i més encara després de sentir les explicacions que es van donar per intentar justificar la decisió que s’havia pres.  Des de llavors s’han fet propostes de tota mena i el grup municipal de CIU va plantejar la creació d’una bandera amb l’escut de Calella, proposta que sembla ser que es va aprovar per unanimitat de tots els grups en un Ple. Calella ja va veure onejar, en els temps  de l’alcalde Mayà, una “bandera de la Ciutat”, amb l’escut de Calella ornamentat amb la bandereta espanyola i la senyera, plantat sobre creu vermella amb ribet blau i fons blanc. L’alcalde Bagó no va trigar a despenjar-la, doncs a part de fer mal als ulls, el poble no se l’havia fet seva, de fet ni sabia d’ on havia sortit la idea. Els símbols són importants perquè van lligats als senyals d’identitat; però els símbols tenen història pròpia i és per això que la gent se’ls sent seus, els estima i els defensa. Crear símbols de forma fictícia per oportunitat o conjuntura política no té cap sentit i crec que no aporten res a la identitat d’un país, d’un poble o, en aquest cas, d’una Ciutat. En això que anomenem Estat de les Autonomies, han nascut banderes, ja fa uns quants anys, en comunitats com Madrid, Cantàbria o La Rioja. Creieu que la gent d’aquests llocs fan servir gaire aquestes banderes fora dels actes institucionals? Crec que no. Fan servir la bandera d’Espanya, que és realment la que representa el símbol que defensen i la seva senyal d’identitat i pertinença.  Per tant, posem tots plegats una mica de sentit comú i deixem la creació de símbols per aquells que no en tenen. Precisament ahir vaig llegir en el diari EL PUNT que l’alcalde Josep M. Juhé admet que va ser un error treure la senyera. Haig de dir que malgrat la dita popular diu que rectificar és de savis, no és gaire habitual que un polític admeti públicament que s’ha equivocat. Crec que honora a l’alcalde Juhé aquesta rectificació pública i el felicito. No era fàcil amb tot el que s’ha arribat a dir. Per cert, espero que aquesta actitud del Sr. Juhé serveixi de precedent en el futur i quan s’hagi de reconèixer errors i assumir responsabilitats es faci, tant des del govern com des de l’oposició.   [@more@]

Comentaris tancats a CALELLA : SÍMBOLS, IDENTITAT I RECTIFICACIONS

ENQUESTES I SONDEJOS

Fa uns dies es van fer públics els primers resultats dels sondejos i enquestes encarregades per diferents mitjans de comunicació sobre les eleccions generals del proper 9 de març. Es van fer les anàlisis i valoracions oportunes, tant pels mitjans de comunicació com pels diferents partits polítics protagonistes del sondeig i, evidentment, també pels nous “gurus” de la comunicació que omplen les nombroses tertúlies televisives, digitals i radiofòniques. Durant uns dies van tenir llavor per a les seves profecies.

Haig de confessar que no crec gens en aquests sondejos i enquestes. No es tracta d’una qüestió de fe, que potser seria més transcendent però de solució més fàcil, simplement que no crec en la seva “bondat” i “objectivitat”.

Sempre he pensat que aquell que encarrega i paga una enquesta té algun objectiu concret que vol que surti reflectit en la transmissió del missatge de l’enquesta o sondeig. Ja sigui mobilitzar un electorat concret, llançar un candidat que no és massa conegut o està travessant un mal moment, etc… Però, a més a més, si no fos així, per a què servirien aquestes enquestes? Quin sentit tindrien?

Aquests darrers dies hem pogut observar un clar exemple en les eleccions primàries americanes de New Hampshire. Els sondejos donaven uns resultats espectaculars al Sr. Barack Obama en detriment de la Sra. Hillary Clinton. Si us hi vau fixar, degut a la diferència horària, quan llegíem els titulars del diaris d’aquí de dimecres, que donaven com a clar guanyador al Sr. Obama en base als sondejos, ja coneixíem que la  Hillary Clinton havia guanyat “contra pronòstic” (segons els titulars del dijous que van haver de rectificar els del dia anterior). En definitiva, els sondejos havien fallat estrepitosament, o potser no tant. Fins i tot, potser van aconseguir el seu objectiu.

 [@more@]

1 comentari